El barri del bosc

Una instal·lació que materialitza la complexitat viscuda durant el confinament, amb les finestres com a sol contacte amb l’exterior; i, que d’altra banda qüestiona sobre com hauria de ser l’arquitectura (i urbanisme) en el futur per viure de la millor manera possible i amb total simbiosi amb la natura.

Durant el 2020 es van viure situacions excepcionals que aquest any encara, en certa mesura, son vigents. Aquesta “nova realitat” canviant i amb incertesa pel futur, deixa enrere (esperem) uns llargs dies, setmanes de confinament a casa on les finestres van esdevenir “obertura” en tots els sentits.

Com a fotògraf vam voler transmetre la relació amb la finestra, única obertura i connexió entre el dins i fora (però també d’interior / exterior, privat / públic, interiorisme / urbanisme, domesticitat / paisatge…). Una relació de vegades oberta, de vegades complexa, de vegades intima… que no vol més que reflectir, a través de la fotografia, l’experiència i vivència personal d’una situació excepcional que tots vam viure d’alguna manera i que considero, ens quedarà al record per sempre.

Com arquitecte (i urbanista) aquesta situació va qüestionar (i ho continua fent) com és el model de ciutat amb completa relació, integració i respecte a la naturalesa. No vol dir una ciutat que fem “verda” sinó com fem “ciutat” sense alterar la natura. Un conjunt de quaranta cases de ferro que pretenen explorar els extrems de “viure a la natura”, on l’arquitectura no només s’integra i forma part de l’entorn natural, sinó que amb el temps en formarà totalment part…

Una instal·lació que confronta dues temporalitats, passat i futur, que relaciona en un entorn privilegiat, però a proximitat del nucli urbà, fotografies “sensibles” preses durant la quarantena amb quaranta cases (un barri) que serà part integrant del bosc.

Per a més informació sobre l’estudi, projectes o qualsevol consulta, no dubti en contactar amb nosaltres. També pot visitar els nostres projectes d’Arquitectura, separadament.