Longitud sense amplada

El Land Art, és per simplificar, art i paisatge, però per una Biennal tan particular, ens hem de qüestionar sobre quin és el paisatge real d’Andorra?

No molt lluny dels paisatges romàntics dels entorns naturals més protegits, al costat dels centres urbans més actius i poblats, es troba aquesta realitat paisatgística del nostre país, a mig camí entre natura i urbanisme, entre paisatge urbà i natural… Explorar a través d’una instal·lació de Land Art el contrast del paisatge real, el que vivim diàriament, el que ens envolta, que no és ni urbà ni natural. Contrast d’aquests dos mons tan oposats: d’una banda el paisatge urbà, construït, carregat d’infraestructures… de l’altre el natural, configurat per les muntanyes, rius, boscos, núvols… aquesta és la realitat del nostre paisatge.

Aquesta instal·lació oposa, i a la vegada emmarca aquest contrast: Línies rectes amb frondositat aleatòria, superfícies perfectament llises amb esponjositat i riquesa, elements geomètrics rígids amb moviment i lleugeresa… Una obra que no nomes es situa al cor d’aquesta relació entre l’entorn natural que ens envolta i les diferents intervencions antròpiques contemporànies (ciutat) sinó que pel seu llenguatge i poesia explora aquesta relació.

L’espectador, contempla aquesta relació frontal, directa i gairebé violenta entre paisatge natural i urbà. Una obra que vol fer reflexionar sobre l’impacte de les intervencions antròpiques en l’entorn natural, així com la influència que aquest te amb nosaltres i la nostra vida: Ponts i túnels per esborrar fronteres físiques que formen les muntanyes i les valls. Transformar la naturalesa de l’entorn per poder cultivar, viure, desplaçar-se. Excavacions i construccions per crear habitatges…

Vivim en un país ric en paisatges, un país entre natura i ciutat…

La proposta vol generar un gest en el paisatge rígid, geomètric, precís, antròpic per matèria, color i forma. Una línia recta, que no existeix en la natura, de color vistos, el mes “anti natural” i que contrasti al màxim amb el paisatge mixt existent compost per grisos, verds i taronges. Aquesta línia no només ens conscienciarà de la realitat d’aquest paisatge del nostre país, sinó que vol trencar aquest límit tan marcat i contrastat qui hi ha entre el món urbà i el natural…

Les dimensions de l’obra son d’uns 3x220m col·locada i collada amb les mateixes pedres de la tartera.

Es proposa per la propera biennal reutilitzar la tela per generar una altra instal·lació o com a suport per altres accions ja sigui en les ubicacions “EX-Situ” o en el “RAS camp” per exemple.

Autor

Miquel Merce

Fotografia

Miquel Merce

Per a més informació sobre l’estudi, projectes o qualsevol consulta, no dubti en contactar amb nosaltres. També pot visitar els nostres projectes d’Arquitectura, separadament.